636505197
info@anoiameteo.cat

Conclusions de precipitacions a Montbui, nucli antic

Xarxa meteorològica de la comarca de l'Anoia

Created with Sketch.

Conclusions de precipitacions a Montbui, nucli antic

29-06-2020

El reguitzell de dades que anem a representar en aquest document són precipitacions, les qual s’inicien  a finals del 1926, fins a enguany .

Segons la divisió climàtica de Catalunya, el nucli antic de Santa Margarida de Montbui quedaria englobat dins el clima Mediterrani Continental sub-humit, però  a l’estar el nucli ubicat a la vora de la cubeta de la Conca d’Òdena, tenim alguna influència dels climes Mediterranis pre-litorals i les  pluges provinents del quadrant est, a vegades ens afecten més que als municipis del nord.

Val a dir que en aquesta llarga sèrie que es comença a la sub-estació elèctrica, amb l’observatori del Servicio Meteorológico Nacional, amb començament l’any 1926 fins al 1985, i que després és rellevada per la meva dona i un servidor, al c. Sant Roc, amb inici el novembre de 1994. Té grans llacunes amb gairebé alguna dècada sense dades.

Malgrat tot, hem pogut representar el règim de precipitacions del nucli antic amb les dades disponibles, que són la mitjana dels 58 totals anuals.

Després d’analitzar aquestes dades, trobem que la mitjana anual és de 585,22 mm, aproximats, amb les xifres que disposem.

Hem constatat que el total de precipitacions més antic de la sèrie, és molt semblant a l’actual, amb anys que no s’arriba a la mitjana, anys que es sobrepassa, anys amb dèficit que queden maquillats en un  parell de mesos, més o menys com ara.

El paràmetre que sí que varia però de manera poc significativa és el règim d’aquestes precipitacions, és a dir, abans plovia més dies seguits i avui plou menys dies, però ho fa amb més litres.

L’any més plujós de la sèrie seria el 1996 amb 964’5 mm, seguit de 1971 amb 959 mm i 1932 amb 956,3 mm. Cal remarcar que al 1932 li falta la pluviometria del mes de maig. Suposem que el 1932, podria ser el més plujós, sense poder demostra-ho. També el 2018 amb 920 mm ha estat un gran any amb un bon repartiment de les precipitacions, exceptuant el desembre, que ha estat molt sec. Cap més any s’ha arribat a la xifra de 900 mm.

Els anys més secs de a llista han estat el 2015 amb 298,8 mm. Amb tots els anys de dades mai s’havia baixat del llindar dels 300 mm. Seguit del 1985 amb 346 mm, dir que aquest any hi falta la precipitació del mes de gener, al 1980 amb 373 mm i al 1934 amb 374 mm anuals.

Els mesos amb  més precipitació han estat el desembre de 1932 amb 294 mm seguit de la gran nevada del febrer de 1944 amb 288 mm i vora 1 metre de neu. Nevar 4 dies seguits i al final va acabar plovent. També al novembre de 2011 tenim un episodi important de precipitació amb 279,8 mm, seguit per l’octubre de 1965 amb 260 mm, l’abril  de 1942 amb 232 mm, el desembre de 1943 amb 222 mm i l’abril de 1965 amb 219 mm.

Passar dels 100 mm diaris és complicat, però també  trobem algun registre.  En 1r lloc trobem el 24 de febrer del 1944, al bell mig de la denominada nevada grossa, amb 155 mm. En 2n lloc anirem a un any abans, al 14 de desembre  de 1943 amb 135 mm. En 3r lloc trobem els 129 mm del 2 de novembre de 2011. Amb les dades que disposem no hi ha cap més dia que es superen els 100 mm en un dia.

Si parlem de les estacions  climàtiques  més plujoses, les dades ens marquen que la tardor, setembre, octubre, novembre, és l’estació de l’any amb la mitjana més alta. Pel que fa el segon lloc trobem la primavera, març, abril, maig. En tercer lloc hi hauria l’hivern, desembre, gener i febrer i  la més seca, l’estiu, juny, juliol i agost.

La neu tal com anuncien els observadors fent esment del meteor, mai dels gruixos, no és molt habitual, però sí que es presenta molts anys, essent suposadament la nevada grossa del febrer de 1944 la mes important des de que tenim dades i segons testimonis, i la del 15 de desembre de 2001 amb un gruix de 55-65 cm. Segur que ni pot haver alguna altra important, però no podem aportar dades.

Doncs per finalitzar reiterarem que el regim pluviomètric en aquesta zona, sembla que no hagi canviat perceptivament, si més no d’una manera significativa.

Cal fer esment que el començament d’any 2019 en els seus primers tres mesos i mig, ha estat  el més sec,  com a mínim des de  1926, respectant les dades que falten. Per últim dir que per molts anys seguim observant…

0Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *